Francisco Pérez Dolz



Castellón

Francisco Pérez Dolz nace el 7 de febrero de 1887 en Castellón de la Plana, hijo de Francisco Pérez Ripollés y Carmen Dolz Català. En Castellón realiza sus primeros estudios y obtiene el Bachillerato. La Diputación le beca durante cinco años para realizar estudios en Madrid.

RECONOCIMIENTO
En 1959, pocos meses después de su fallecimiento, el Ayuntamiento le dedica una calle, muy cerca de la calle del Maestro Ripollés, tío suyo, a quien F. Pérez Dolz citaba como "mon tio capellà".

SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CULTURA
En 1920 se crea en Castellón la Sociedad Castellonense de Cultura, así como su Boletín. Se integra en el cuadro de redacción del Boletín y se convierte en uno de sus más asiduos escritores. A pesar de sus muchos cambios de domicilio y sus viajes, siempre envía artículos para publicar en su querido Boletín, al tiempo que envía noticias a sus amigos de sus andanzas como profesor y de sus experiencias musicales.
A finales de los años veinte, emprende un grandioso viaje por Italia, que narra luego en una serie de artículos en el Boletín Castellonense de Cultura, en los que da muestras de sus conocimientos artísticos.

LA "MARE DE DÉU DEL LLEDÓ"
Ya en su juventud nació la idea de dar música al tema, tan castellonense, del hallazgo de la figura de la Virgen de "Lledó". La forma que había de dar al poema musical vino a concretarse en Cambrils, en el verano de 1954, y suspirando por componer una letra en valenciano, al mismo tiempo iba anotando la música tal como se le iba ocurriendo. Aun reducido, el volumen de la orquesta era considerable: 8 violines -primos y segundos-, 4 violas, 3 violoncelos y 2 contrabajos. 1 flauta, 1 oboe, 2 clarinetes, 1 fagot, 2 trompas, 1 trompeta, 3 trombones y tuba. 2 timbales y 4 campanas tubulares.

Tal como iba avanzando la letra se la enviaba al Dr. Sánchez Gozalbo, buen conocedor del valenciano y él le devolvía las estrofas corregidas, con lo que la composición fue avanzando, semana a semana.

Desde el primer momento fue su propósito dedicarle la obra a la Diputación Provincial, en agradecimiento a haber sido por ella pensionado para estudiar pintura en Madrid. Su amigo Carlos G. Espresati quedó encargado de hacer su entrega oficial y en una de sus sesiones se hizo la entrega.

Por diversos motivos, la ejecución de la obra quedó en suspensa y a pesar de que se interesaron en ella varias personalidades políticas de la época, F. Pérez-Dolz muere en Barcelona, el 2 de noviembre de 1958, sin haber podido ver estrenar su poema sinfónico sobre la Virgen de Lledó, que había de estrenar el barítono Manuel Ausensi.

La obra se representó en el Auditori castellonense el 30/11/1990, con el maestro director Francisco Signes al frente de la Banda Municipal, junto con Coral Catedralicia, con barítono solista. Más adelante, el año 2005, se volvió a representar.

Castelló

Francisco Pérez Dolz neix el 7 de febrer de 1887 a Castelló de la Plana, fill de Francisco Pérez Ripollés i Carmen Dolz Català. En Castelló realitza els seus primers estudis i obté el Batxillerat. La Diputació el beca durant cinc anys per a realitzar estudis a Madrid.

RECONEIXEMENT En 1959, pocs mesos després de la seva defunció, l'Ajuntament li dedica un carrer, molt prop del carrer del Mestre Ripollés, oncle seu, a qui F. Pérez Dolz citava com "mon tio capellà".

SOCIETAT CASTELLONENCA DE CULTURA En 1920 es crea a Castelló la Sociedad Castellonense de Cultura, així com el seu Butlletí. S'integra en el quadre de redacció del Butlletí i es converteix en un dels seus més assidus escriptors. A pesar dels seus molts canvis de domicili i els seus viatges, sempre envia articles per a publicar en el seu benvolgut Butlletí, al mateix temps que envia notícies als seus amics de les seves activitats com a professor i de les seves experiències musicals.

A la fi dels anys vint, emprèn un extens viatge per Itàlia, que narra després en una sèrie d'articles en el Butlletí Castellonenc de Cultura, en els quals dóna mostres dels seus coneixements artístics.

LA "MARE DE DÉU DEL LLEDÓ" Ja en la seva joventut va néixer la idea de donar música al tema, tan castellonenc, de la troballa de la figura de la Verge de Lledó. La forma que havia de donar al poema musical va concretar-se a Cambrils, l'estiu de 1954, i sospirant per compondre una lletra en valencià, al mateix temps anava anotant la música tal com se li anava ocorrent. Àdhuc reduït, el volum de l'orquestra era considerable: 8 violins -primers i segons-, 4 violes, 3 violoncels i 2 contrabaixos. 1 flauta, 1 oboè, 2 clarinets, 1 fagot, 2 trompes, 1 trompeta, 3 trombons i tuba, 2 timbals i 4 campanes tubulars.

Tal com anava avançant la lletra l'enviava al Dr. Sánchez Gozalbo, bon coneixedor del valencià i ell li retornava les estrofes corregides, amb el que la composició va anar avançant, setmana a setmana. Des del primer moment va ser el seu propòsit dedicar-li l'obra a la Diputació Provincial, en agraïment a haver estat per ella becat per a estudiar pintura a Madrid. El seu amic Carlos G. Espresati va quedar encarregat de fer el seu lliurament oficial i en una de les seves sessions es va fer aquest lliurament.

Per diversos motius, l'execució de l'obra va quedar en suspens i encara que es van interessar en ella diverses personalitats polítiques de l'època, F. Pérez-Dolz mor a Barcelona, el 2 de novembre de 1958, sense haver pogut sentir el seu poema sinfònic sobre la Verge de Lledó, que havia d'estrenar el barítono Manuel Ausensi.

L'obra es va representar en el Auditori castellonenc el 30/11/1990, amb el mestre director Francisco Signes al capdavant de la Banda Municipal, juntament amb Coral Catedralicia, amb baríton solista. Més endavant, l'any 2005, es va tornar a representar.

https://www.perez-dolz.org/files/gimgs/th-14_14_imgp38772.jpg
https://www.perez-dolz.org/files/gimgs/th-14_14_imgp3754_v2.jpg
https://www.perez-dolz.org/files/gimgs/th-14_14_200811270907139600001_v6.jpg
https://www.perez-dolz.org/files/gimgs/th-14_14_200811270909237820001.jpg